Sobreviure a la violència masclista
10 claus per a l'acompanyament a dones en el procés de recuperació de la violència masclista
La violència masclista, quan ens interpel·la, sempre ens fa vacil·lar, sempre hi ha incertesa respecte de com cal actuar, de com col·locar-nos per poder acompanyar a cada dona en les seves decisions, en el seu procés de sortida de la situació de violència masclista o en el seu treball de recuperació dels efectes que la violència masclista ha deixat en la seva vida.
Quan tenim davant una dona que ha viscut o esta vivint una situació de violència masclista, se’ns obren molts interrogants: Com la puc ajudar? Fins on puc arribar? Quan he d’orientar-la cap a un altre servei? Què he de tenir en compte per preparar un programa d’atenció? Quines són les claus de la recuperació després de patir violència masclista? I, sobretot… Què em cal saber per no fer mal en una situació de tanta fragilitat?
La relació de treball terapèutic en l’atenció a les dones en situació de violència masclista ens ha donat l’oportunitat de conèixer bé aquesta realitat a través del vincle amb les dones i, també, amb les altres professionals, dones totes que sabem de l’empremta que la violència deixa en les nostres vides.
“A Tamaia hem acompanyat a moltíssimes dones a sortir de la violència, a no permetre-la en la seva vida, a crear llaços de suport i sororitat amb altres dones…” Beatriu Masià
“Posar paraules a la pràctica de Tamaia és una mediació imprescindible per a la transferència de sabers. Aquesta és una mediació costosa perquè posar paraules transforma la vivència en acció política i precisa de pensament, de mesura, d’interpretació i de negociació amb una mateixa i amb les altres.” Rosa G. Graell
“Una mediación no es una respuesta sino que es una invención política que prevé, que se adelanta al problema hallando la relación posible y viable entre los términos o las partes en discordia. Entendiendo por política todo lo que la gente hacemos en relación para propiciar la libertad y la concordia y evitar la violencia: para evitarla –insisto- no para responder a ella, que es llegar ya tarde….” María Milagros Rivera Garretas, La cólera masculina ante lo otro
“Posar paraules a la pràctica de Tamaia és una mediació imprescindible per a la transferència de sabers. Aquesta és una mediació costosa perquè posar paraules transforma la vivència en acció política i precisa de pensament, de mesura, d’interpretació i de negociació amb una mateixa i amb les altres.» Rosa G. Graell
«Una mediación no es una respuesta sino que es una invención política que prevé, que se adelanta al problema hallando la relación posible y viable entre los términos o las partes en discordia. Entendiendo por política todo lo que la gente hacemos en relación para propiciar la libertad y la concordia y evitar la violencia: para evitarla –insisto- no para responder a ella, que es llegar ya tarde….” María Milagros Rivera Garretas, La cólera masculina ante lo otro
El que ara us compartim és una breu síntesi dels aprenentatges que han orientat la nostra pràctica, una pràctica que s’enfoca a posar la dona al centre, reconèixer la demanda que formula i acompanyar-la des de la validació de les seves decisions i la consciència del propi límit, el del nostre lloc. Sabedores a més de que el treball de relació professional, la xarxa, és essencial.
Així mateix, aquesta pràctica, ens mostra que és imprescindible reconèixer i autoritzar la veu de les dones en situació de violència masclista, haver-ho viscut atorga a les dones una expertesa que és fonamental per poder generar un abordatge efectiu, que parteixi de la realitat i que tingui incidència en cadascuna de nosaltres i en la transformació del món, que és i té lloc, cada vegada que una dona es reconeix com a supervivent.
L’experiència de supervivència de les dones que han patit violència masclista no té altaveu. Potser perquè sobreviure a la violència masclista és un acte de rebel·lia al patriarcat i al seu sistema de creences. Potser aquesta també és una memòria que ens cal escriure: com sobrevivim les dones a la violència masclista.
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
També se senti sol, sola
com tu, com jo.
Montserrat Abelló, El blat del temps, 1986
Acompanyar les dones en aquest passatge és el que ens ha donat sentit i mesura del món, un món que cada dia les dones gestem, un món que està més enllà del patriarcat, més enllà de les seves normes, més enllà de les seves imposicions i les seves obediències, més enllà del seu desordre... un món que és i que hi ha estat sempre, un relat del món necessari que té memòria i present en les pràctiques feministes.
No és fàcil fer guió del que ha estat gestat en diàleg, tot allò que hem après en conversa amb una altra dona. No és gens fàcil traduir la vida, tornar-la paraula, la vida és i ens donem poc temps per pensar amb tot el que hi passa. Ni tampoc és fàcil llistar tot allò que ens ha donat sentit i mesura per poder acompanyar les dones en el seu procés de recuperació de la violència masclista. Però hem volgut intentar-ho, i hem volgut també posar-ho al món.
Les reflexions que ara compartim han esdevingut far del treball que hem dut a terme des de l’àmbit de l’atenció a les dones, aquesta és la nostra petita aportació per erradicar la violència masclista, i és fruit de les experiències i vivències de totes les dones que heu confiat en Tamaia durant el vostre procés de recuperació i, també, de totes les professionals i els professionals que heu compartit el vostre saber amb nosaltres. Un recull del treball i dels aprenentatges de l’entitat que conformen l’estudi publicat l’any 2019:10 anys de trajectes de dones en situació de violència masclista: itineraris, vivències i relats. Quan mirem enrere, veiem una obra col·lectiva que aglutina moltes vides i parla del desig compartit de viure sense violència.
