Trajectes i trajectòria

El naixement d'un projecte polític

La Tamaia és una flor robusta i elegant, amb l’excepcional capacitat de florir al llarg de totes les estacions de l’any. Un símbol de resiliència, vida i renaixement que ens ha guiat al llarg de tota la nostra trajectòria, un símbol que ara ens acompanya des del convenciment de totes les tamaies que han arrelat al món, i des de la confiança a totes les tamaies que, novament, arrelaran i germinaran.

Tamaia va néixer a la Casa d’acollida de Barcelona l’any 1992, va néixer del desig i va créixer amb les arrels enroscades en l’experiència de les dones que feien camí per alliberar-se i recuperar-se de la violència masclista.  La llavor va ser la vivència de relació terapèutica entre un grup de dones que havien patit violència i les professionals del treball social que les acompanyaven en aquell moment.

“Arrelades.
Totes les veus
s’han alçat, sempre,
per mantenir-nos
-quietes aquí!-
en lo nostre lloc.
Recolzades, arrapades,
mortes, adormides,
desfullades, o potser
carregades de joies;
però arrelades.”
Mari Chordà, …I moltes altres coses.

Tamaia ha estat un projecte viu sorgit d’un espai de relació entre dones, dones que han ocupat espais i temps diversos de Tamaia i que han creat i modelat el projecte aportant i compartint les seves singularitats. El treball de relació entre les diferents integrants que han format part de l’entitat ha estat fèrtil i, alhora, complex. Totes hem assumit el repte que proposa sostenir un projecte transformador en un context impertorbable i advers, i hem vivenciat una quotidianitat immersa en aquest enfrontament hostil.

Tamaia ha estat un projecte viu sorgit d’un espai de relació entre dones, dones que han ocupat espais i temps diversos de Tamaia i que han creat i modelat el projecte aportant i compartint les seves singularitats. El treball de relació entre les diferents integrants que han format part de l’entitat ha estat fèrtil i, alhora, complex. Totes hem assumit el repte que proposa sostenir un projecte transformador en un context impertorbable i advers, i hem vivenciat una quotidianitat immersa en aquest enfrontament hostil.

Hem sigut moltes les que hi hem posat el nostre amor i la nostra energia, no pretenem llistar-nos però, les que avui formem l’equip que s’acomiada, sabem que som el que som gràcies a totes les que heu estat, bé compartint amb nosaltres, bé precedint-nos a nosaltres.

Avui, la Beatriu Masià Masià, la Rakel Escurriol Martínez, la Rosa González Graell, la Leticia Moy S. i la Carme Vidal Estruel, acompanyades per la Montse Garcia Reig, som les que tenim el privilegi d’acomiadar un projecte que, al llarg de 28 anys, ha sabut conservar la il·lusió i els principis que el van originar, un projecte que ha crescut amb les dones, que ha evolucionat amb els feminismes i que, poc a poc però amb contundència, ha traçat un camí lliure de violència masclista per les dones i les criatures.

Trajectòria

A Tamaia hem après a transcendir el silenci amb què el patriarcat ha pretès, i encara pretén, ocultar la violència masclista. Ens hem pogut reconèixer que aquesta no és una realitat aïllada de cadascuna, hem gestat espais per confiar-nos la pròpia vivència i trobar la veu per parlar-nos i explicar-nos, les unes a les altres, la dimensió de realitat que ens travessa la vida, la manera en què sobrevivim i creem espais de vida lliure de violència masclista per atrevir-nos a ésser mesura i significat del món.

Aquesta ha estat la pràctica de les dones de Tamaia, una pràctica que es nodreix de l’experiència i dels sabers de les altres dones, una pràctica que pren cos i s’encarna, una pràctica que és política perquè ha trobat en els feminismes el corpus teòric per portar  al món la dimensió de resiliència de les dones front la violència masclista; perquè nombrar-nos víctimes és un desplaçament de sentit que ens dona el lloc de partida, és un punt d’inici, per poder transitar el procés que ens porta a convertir-nos en supervivents i a fer lloc a les altres dones, a ésser memòria del món, a guardar-los el nom.

Els feminismes són una pràctica imprescindible, una preciosa i precisa invenció de les dones que arreu i al llarg de la història han cercat maneres per viure una vida lliure de violència masclista, una pràctica que porta consciència a l’evidència que la dimensió més invisible i més perversa de la violència masclista és d’ordre simbòlic i que, conseqüentment, el context de mediació i compartença de sabers entre dones és tan necessari.

1. Fer lloc al procés de recuperació de les dones

Programa d'atenció a dones

L’atenció a les dones en situació de violència masclista ha estat sempre el nucli del treball dels equips de Tamaia, un treball que ha fet lloc a la singularitat del procés de cadascuna de les dones, un treball que ha recollit els trajectes i les trajectòries de moltes dones, un treball que ha acompanyat l’experiència de víctima i que ha acollit el dolor, un treball que ha obert el trajecte de sortida i la vivència de les dones que sobreviuen la violència masclista. Un treball que en la vida de moltes dones segueix i seguirà.

Es necessita temps per assentar tot el que hem après de les dones, temps per posar l’escriptura a l’atenció terapèutica i compartir-la. A la Biblioteca del web hi trobareu les publicacions que al llarg dels anys hem fet, en elles s’hi inscriuen part dels aprenentatges de la pràctica d’atenció de Tamaia.

Vols contactar amb mi?

Escriu-me o truca'm i parlem del teu projecte :)

bcapdevila[arroba]gmail.com

+34 606 379 968