10 claus per a l'acompanyament a dones en el procés de recuperació de la violència masclista
9. No hi ha recepta
Acompanyar el procés de recuperació de les dones en situació de violència masclista és un treball que no té una temporalitat fixa i determinada, ni un guió pautat per etapes; més aviat és un procés que depèn de cada dona, de les seves circumstàncies, del seu context social i cultural, de l’experiència de violència masclista travessada en el propi recorregut de vida i dels recursos materials i immaterials que les dones poden mobilitzar en cadascun dels moments.
No pot haver-hi, per tant, limitació temporal ni receptes prefixades respecte de l’atenció terapèutica que una dona necessita per culminar el seu procés de recuperació. Per poder acompanyar les dones és precís admetre el context de complexitat i reconèixer que cada vegada ens cal posar la brúixola a zero, poder escoltar sense jutjar i fer lloc al que cada dona ens porta.
És important incorporar en la pròpia pràctica professional el principi de reciprocitat, deixar de percebre les dones en situació de violència masclista com ‘les altres’ i reconèixer que la violència masclista travessa la vida de totes les dones. En aquest sentit, la culminació del procés de recuperació d’una dona té un valor incommensurable de transformació del món.
L’experiència de les dones que sobreviuen la violència masclista s’esdevé pràctica i relat de dissidència i superació, una vivència que inspira a altres dones i que denuncia els elements disruptius del propi sistema -els obstacles- perquè puguin ser identificats i desarticulats. I a través d’aquesta pràctica de relació política, que és una relació de reconeixement i de sororitat, les dones fem comunitat i gestem un present en què la violència sigui impensable.
