4. La sororitat com a pràctica imprescindible
Tamaia al món
El treball en xarxa ha estat, des de sempre, la convicció de Tamaia. Col·locar-nos disponibles i confiar amb la disponibilitat de les altres dones, en aquesta mediació política hem treballat sempre, conscients que aquesta és una pràctica feminista i sabedores que no sempre és fàcil situar-la, ja que moltes vegades ens manquen eines per poder-la reconèixer.
Potser la dificultat per reconèixer-la rau en què la xarxa abasta diferents dimensions del treball i de l’espai de Tamaia. Hem tingut el privilegi de tenir i formar part d’una xarxa que integra diversitat de dones, d’equips professionals, de dimensions i àrees de treball, de posicionaments, de cultures, d’orígens geogràfics, de creences religioses, … A qui anomenem? A quantes no nombraríem? Per començar, a la Xarxa de Dones per la Salut i la Xarxa Grup de Coeducació de Ca la Dona pel vincle i la relació d’autoritat que hem gaudit al llarg dels anys.
Sempre hi ha hagut alguna dona o grup a qui trucar per consultar, per demanar, per aprendre, per compartir, per llegir, per projectar, per plorar,… És preciosa i inabastable l’experiència de la sororitat. Gràcies a totes! Sabem que hi som.
Actualment estàvem en el procés de crear una xarxa internacional amb dones de Centre Amèrica i de la Mediterrània que té unes característiques molt especials: ANAWANTI. En formen part grups de dones feministes que treballen en l’atenció i l’abordatge de la violència masclista a El salvador, Guatemala, Hondures, Palestina, Marroc i Barcelona. És una xarxa que posa en evidència la presència del patriarcat a nivell mundial i permet identificar la diversitat d’expressions que té i les diferents afectacions en la vida de les dones. Va néixer l’any 2014 de la ma de les companyes de la ONG SUDS i del les del Fons de dones Calala, agraïm que comptessin amb nosaltres!
Els espais feministes d’atenció a dones són essencials, així ho hem defensat en el transcurs d’aquest camí i en aquest sentit ho vam requerir durant el temps de confinament, i és urgent sostenir aquests espais per evitar la precarització de les condicions de vida de les dones. Els espais feministes transformen quotidianament el sentit del món que habitem en la mediació del relat i de la pràctica, som plenament conscients que sortir de la violència masclista és una acció de transformació del món que desafia els mandats del patriarcat.
La situació de la pandèmia ha permès visibilitzar la dimensió de necessitat i de capacitat transformadora a través de la campanya #SomEssencials i del manifest subscrit La violència masclista no s’atura davant del COVID-19
“El manifest és el resultat d’un ‘treball compartit per tal de protegir-nos i cuidar-nos entre totes’ i ‘de posar en moviment la sororitat feminista‘, explica la Beatriu Macià” Xarxanet, Les entitats feministes reivindiquen el seu paper social amb la iniciativa #SomEssencials
Per aquesta raó les dones seguim fent-nos lloc les unes a les altres; i, malgrat aquest any 2020 l’equip de Tamaia atura i tanca un espai important, el treball de les dones feministes segueix, perquè som moltes i perquè sempre ens hem tingut, les unes a les altres, per fer el camí plegades.
Si necessites suport amb mirada de gènere, aquí et deixem enllaços amb els grups i equips que sostenen recursos d’atenció amb els que hem compartit aquest tram del camí. Sabem que no són totes però no volem deixar de nombrar aquelles amb les qui hem tingut relació des del programa d’atenció.
La difusió i sensibilització sobre la problemàtica de la violència masclista ha estat també part imprescindible del treball de posar paraules al món de Tamaia, visibilitzar la realitat dels efectes d’aquesta violència, confrontar els relats estereotipats que sovint reprodueixen alguns mitjans de comunicació, col·laborar-hi quan s’escau, compartir aprenentatges… Des del programa Tamaia al Món hem participat d’espais i canals per incidir en la transformació a través d’un públic no especialitzat que, sovint sense consciència, forma part de la pervivència de la violència vers les dones. Si voleu llegir més, a la biblioteca hi trobareu un petit recull d’articles i ponències.
En aquesta tasca tan valuosa, han estat presència i protagonisme les dones del grup de Mentores de Tamaia. Elles son dones que han finalitzat el seu procés de recuperació i recolzen a altres dones i comparteixen amb el mon la seva experiència i la seva expertesa. Algunes d’elles van escriure el llibre Ni Príncipes Ni Perdices, 7 històries de dones que diuen prou, on relaten la seva història com a supervivents de la violència masclista.
