10 claus per a l'acompanyament a dones en el procés de recuperació de la violència masclista
1. Desaprendre la violència masclista
Els feminismes són una experiència de transformació radical i l’eina més eficaç per sobreviure les violències masclistes en la quotidianitat de les nostres vides. És en el marc de la pràctica feminista que hem aprés a desprendre’ns de la culpa i de la responsabilitat, on ens hem adonat que la vergonya que ens inhibeix la paraula no ens correspon a nosaltres, que l’acollirem i li farem lloc per transformar-la, i que serà relat i ens donarà veu per assenyalar que mai més, enlloc… violència masclista.
Els feminismes són la clau per aprehendre que no hi ha possibilitat d’erradicació sense una estratègia paral·lela en el temps: acompanyar el procés de recuperació de cadascuna de les dones i assenyalar la dimensió simbòlica de la violència masclista, és important copsar fins a quin punt se retroalimenten. Només des d’aquí hi ha possibilitat de transformació de les estructures que, en la inèrcia del seu moviment, reprodueixen la violència masclista sense copsar-ne ni la magnitud ni la dimensió.
“El Patriarcado no está ESCRITO en nuestra Sociedad. Al ser una institución inscrita pero no ESCRITA al modo como lo han sido el Código de Hammurabi, el Decálogo, el Corán o las Constituciones de los paísesmodernos, no prevalece en la memoria del colectivo universal. Es decir queda invisibilizada su existencia y por tanto se inhibe de la memoria y de su labor educativa.” Dolors Reguant, Explicación abreviada del patriarcado
“El lenguaje, la palabra, es una forma más de poder, una de las muchas que nos ha estado prohibida.” Victoria Sau
Nombrar i significar el dany viscut és un pas necessari per a la recuperació de la violència masclista, ja que el patriarcat invisibilitza el dolor, en minimitza els efectes i cancel·la l’experiència de supervivència de les dones. És per això que els feminismes són urgents, perquè ens proveeixen de les eines per expressar la vivència travessada i desplaçar-nos del paradigma patriarcal: volem viure vides sense violència i, per tant, requerim situar la cura de la vida al centre de la política.
