2. La responsabilitat amb les dones més joves
Programa de prevenció
Moltes dones, en el procés de recuperació dels efectes de la violència masclista han compartit en veu alta el següent prec: si jo de jove hagués conegut, si alguna dona m’hagués explicat, si a l’escola hagués aprés… Les dones sempre han assenyalat la importància de prevenir, de llegar-nos eines per saber identificar i detectar la violència masclista com a estratègia d’autodefensa.
Aquest desig va ser la llavor del Programa de Prevenció de Tamaia, un espai en què compartir i aprendre a identificar la violència masclista, els seus efectes en la pròpia vida i en la vida de les altres dones i per conèixer de quina manera en podem sortir, ens en podem guarir, podem sobreviure-la i tallar-ne la cadena de transmissió, erradicar-la, fer-la impensable.
El treball de prevenció de Tamaia ha estat una oportunitat per aprendre de les dones més joves i per fer créixer l’esperança. Les dones joves i els homes joves mereixen conèixer i saber què són els feminismes. El diàleg dels feminismes és un moviment que proposa una interpretació alternativa als models hegemònics de l’organització humana: la família com a institució regulada pel dret, la feina com a espai de negociació amb el capitalisme estructural, les fronteres com a línies que decideixen els privilegis de la pell i el planeta com a límit del concepte de cura.
Sembrar feminismes ha estat el nostre compromís amb les generacions més joves, durant 28 anys hem col·locat petites llavors arreu, llavors que han germinat i llavors que estem convençudes que germinaran, llavors que porten la nostra esperança en un món on viure lliures de violència.
“A las mujeres que nos dejaron y a las heroínas que permanecen.
Amiga mía, no sé si seré capaz
de escribirte un poema
aunque tengo la certeza
de que no voy a quedarme
con los brazos cruzados.
Hoy me duelen tus lágrimas
tu mirada perdida, tu cara lánguida
el desamor enredado en tus cabellos
que peinas cada mañana con desgana.
Te ofrezco mi mano para que subas
del pozo gris al que has bajado.
Lo conozco, yo también estuve allí
sin brújula ni espacio vital
sin ganas de subir o respirar.
La vida es un regalo, no lo olvides
nada justifica que te levanten la mano
ni te insulten, ni te amenacen
ni vivas con el miedo agazapado.
Habla, grita, pide ayuda
no te quedes callada
que el silencio no es bueno
tú lo sabes más que nadie
que tienes el don de la palabra.
Abre de par en par las ventanas
y recibe a la vida como se merece
prepárale un café bien cargado
que te recuerde cada día
que el amor nunca duele.
A pesar de tu fragilidad
sé que saldrás adelante
eres una torre resistente
y ningún viento debe tumbarte.
Ten muy presente siempre
que la vida, con sus luces y sus sombras
te sostiene. No te rindas, nunca admitas
un grito más o una ofensa
ni contratos que te aten
a falsas creencias.
El amor no es un dardo, es belleza.
Yo te ofrezco mi mano
y este intento de poema
eres tú quien lo ha inspirado
tan solo he seguido tus pasos.
Tu dolor y tu entereza
es de todas, es la nuestra
somos muchas, aquí estamos.
Ni una mujer, ni una sola mujer
debe faltarnos.”
Gloria Bosch Maza, Amar no duele
