Paraules de
les dones
“…La violència ho contamina tot, es cola per tot arreu fent mal a tothom que està a prop. Me n’adono de que el procés de sanació que estic fent ara s’està escampant també al meu voltant i puc ajudar als meus fills a estar millor.”
“…Des de que estic aquí estic més tranquil·la i feliç.”
“…Vull definir-me sense l’etiqueta de supervivent de VM perquè ets moltes coses a part d’això. Per mi el pas final de la recuperació és quan tinguem existència autònoma.”
“…Em sento com una Tamaia, forta i sobrevivent i alhora delicada, en el meu entorn sempre m’han matxacat per ser sensible, i aquí trobo un espai on se’m reconeix.”
Un lloc trobat després de molt no trobar
Una taula, una cadira, una xerra amb aigua, dos gots…Dues dones assegudes, mirant-se als ulls.
Aquesta imatge és la primera que tinc de l’inici de la meva trajectòria a Tamaia, amb la meva terapeuta Bea.
Un lloc trobat després de molt no trobar, d’estar sola amb els meus neguits i patiments. I, sobre tot, callada. Calla, no expliquis, no ofenguis els altres implicats: homes, altres dones, l’administració. Calla perquè sacseges la consciència de la nostra autocomplaença social, perquè evidencies que alguna cosa no s’està fent bé. No siguis la punta de l’iceberg. Calla. No parlis d’abús emocional i econòmic, aquest que no existeix.
“Calla perquè sacseges la consciència de la nostra autocomplaença social, perquè evidencies que alguna cosa no s’està fent bé. No siguis la punta de l’iceberg. Calla. No parlis d’abús emocional i econòmic, aquest que no existeix.”
Amb Tamaia he fet un camí de cura per a rescatar la meva persona, enfonsada en un forat per una experiència que jo no sabia com anomenar ni com fer-la encaixar dins meu. Un camí per adonar-me que aquesta vivència no havia estat per culpa meva, havia estat perquè un altre havia comès un delicte d’abús de confiança, d’exercir el seu poder… Un altre que havia fet allò que jo em pensava lliure i estalvia, violència de gènere.
Tamaia m’ha ajudat a identificar què em passava i com funciona la violència de gènere en tota l’estructura social, i com es maquilla. No saber quines regles s’estan jugant fa que no et puguis defensar, i això és la gran perversitat del nostre sistema, cosa que Tamaia sempre ha posat sobre la taula amb valentia, saviesa i perseverança.
“No saber quines regles s’estan jugant fa que no et puguis defensar, i això és la gran perversitat del nostre sistema.”
Aquest espai ha estat la taula de salvació que m’ha permès recuperar-me i reinventar-me amb confiança en mi, en el meu sentir, en les meves accions. Tamaia sempre posa en valor que som nosaltres que fem el procés, que és la nostra voluntat que ens permet sortir d’aquesta ferida, és veritat, però amb tot el vostre suport sense límits. I sense límits vol dir sense límits, no només la vostra disponibilitat humana i professional, també l’assistència sense exigències econòmiques, perquè ningú per aquest motiu es podés quedar fora. I sense posar un límit de temps al procés de cura: el que requereix cada dona, dèieu. I això parla de la gran tasca que heu fet.
M’heu donat un espai on ser escoltada, acollida i acompanyada. Heu posat tota la vostra disponibilitat per estar present per a mi, i no heu jutjat cap dels meus sentiments, pensaments, actuacions… M’heu recolzat durant més de quatre anys de la meva vida, en cada sessió individual i de grup, donant-me la mà sense deixar-la.
“Què gran és la ferida i què difícil trobar la cura quan les dones estem tan faltes de rebre suport inclús de nosaltres mateixes.”
Dia a dia, a l’espai de Tamaia he pogut posar paraules per nomenar el silenci devastador que tenia al meu cor, fins transformar-lo en un silenci de pau envers mi mateixa. Fa més de quatre anys que vaig tornar a fer la meva vida amb les meves pròpies mans, i durant aquest temps amb vosaltres he teixit una nova manera, puntada a puntada, amb el fil dels meus sentits i sentirs amb el vostre acompanyament d’expertes teixidores d’amor i coherència. Gràcies.
Gràcies també per donar-me l’oportunitat d’estar amb d’altres dones en aquest espai d’acompanyament i respecte, escoltant les seves veus, llegint les seves paraules, sentint-me part amb cada so diferent perquè amb l’aportació de cadascuna hem fet música. Així que gràcies per donar-me aquesta oportunitat de viure amb d’altres dones com jo, valentes i meravelloses, i poder compartir els seus dolors i les seves alegries. He après molt i m’he curat molt escoltant i sent escoltada.
Moltes gràcies a totes vosaltres, Tamaia, per la vostra professionalitat i humanitat.
I moltes gràcies Bea per tants dies, tants i tants dies.
Esteu en mi i ja no marxareu del meu cor.
“Amb vosaltres he teixit una nova manera, puntada a puntada, amb el fil dels meus sentits i sentirs amb el vostre acompanyament d’expertes teixidores d’amor i coherència.”
I per moltes gràcies que us pugui dir, cada llàgrima d’aquest adéu no la penso eixugar i tampoc vull que vosaltres ho feu, perquè són d’emoció i d’agraïment per tots els moments que hem compartit i que heu estat amb mi amb la vostra “presència”, i també d’emoció i d’agraïment per cadascuna de les meves companyes amb qui he compartit el camí de la cura.
Sororitat i felicitat per a totes.
M.C.B. – Barcelona, 9 de juliol de 2020
Gracias por haberme cuidado, por haberme creído
Tamaia son esas relaciones que marcan un antes y un después… O esas que te salvan la vida… Muchas gracias por vuestra labor durante todos estos años, por haberme dado un espacio, por haberme cuidado, por haberme creído.
P.D. En el “apokalypsis” (del griego) han caído los velos y se muestra la verdad institucional y sistémica: la falta de recursos, intencional; el ahogamiento económico, intencional; el llevaros hasta el extremo y el agotamiento, intencional; el silencio mediático… todo intencional.
Un doble nihilismo insoportable, con cierto discurso no sustentado en sus actos en cuanto deja de haber una audiencia, que cínicamente se sorprenderá del hundimiento, que posiblemente os atribuirà además la culpa.
¡Nos vemos en la intemperie!
H. 28/07/2020
